PREGÀRIA DE L'AMISTAT DEL 30 DE JUNY

Després d'una setmana de "vacances" de Pregària de l'Amistat pel pont de sant Joan, ens tornem a trobar. 

Per accedir-hi feu clic AQUÍ.

Avui ens acompanyarà en Josep-Enric Parellada, monjo de Montserrat, que ens farà un comentari al sentit que té per a ell la pregària del Parenostre.  Li agraïm que el vídeo l'ha fet des de la capella de la Moreneta, als peus de la Mare de Déu de Montserrat, el cor espiritual de casa nostra. I en aquesta ocasió sentirem la pregària de Jesús amb accent de ponent; la Dolors Linyan, neboda de l'escolapi Josep Linyan, el recitarà amb tots nosaltres des de Balaguer.

A més la Carme Guàrdia compartirà amb nosaltres un bonic text del germà Roger Schultz, fundador del monestir ecumènic de Taizé. 

En l'Evangeli anirem a sembrar, i en Toni Egea ens farà el comentari a tocar de la Mediterrània.

També aprofitem per comentar-vos que la pregària de l'amistat estarà en funcionament fins el dimarts 21 de juliol inclòs. Després marxarem de vacances d'estiu i en començar el nou curs ja veurem què fem. Potser us ho preguntem pe xat de la pregària !

Fins després.

 

Dimarts 23 NO fem pregària. Ens trobem el dia 30.

Degut a la revetlla de sant Joan del 23 de juny, no es farà la Pregària de l'Amistat.

Ens tornem a trobar dimarts dia 30. 

Bona revetlla a tothom !

Pregària del 16 de juny a les 9 del vespre

La pregària serà en aquest enllaç:  

Molts deveu recordar Michael Quoist i les seves pregàries. Avui comencem compartint-ne una: "Cal arriscar" 

Cal arriscar 

Si I’home té por de caminar, que no deixi la mà de la mare.

Si té por de caure, que segui.

Si té por d’un accident, que deixi el cotxe al garatge.

Si li fa por d’enfilar-se per les muntanyes, que no es mogui del refugi.

Si té por que el paracaigudes no s’obrira, que no salti.

Si li fa por la tempesta, que no llevi l’àncora.

Si tem que no sobrà fer-se la casa, que es quedi amb els plànols.

Si té por d’equivocar-se pel camí, que d’estigui a casa.

Si tem l’esforç, el sacrifici i l’esdevenidor, que plegui de viure i, poruc, que es tanqui i s’arrupeixi…

D’aquesta manera.. .

Podrà sobreviure, però no serà un home,

que és d’homes arriscar raonablement la vida.

Podrà fer veure que estima, però no en sabrà gens,

perquè estimar és poder i voler arriscar la vida pels altres, per un altre.

Podrà engendrar, però no serà pare ni mare,

que ésser pare o mare és, com la grana en terra, acceptar el risc suprem

de perdre la vida perquè neixi l’espiga.

MICHEL QUOIST

I l'evangeli d'avui és de Joan. (Jn 12, 24-26)

Jesús va dir als seus deixebles: Us ho ben asseguro: si el gra de blat, quan cau a la terra, no mor, queda ell tot sol, però si mor, dóna molt de fruit. Els qui estimen la pròpia vida, la perden, i els qui no l'estimen en aquest món, la guarden per a la vida eterna. Si algú es vol fer servidor meu, que em segueixi, i s'estarà on jo m'estic.

A més, avui ens acompanyaran:

- La Núria Martínez Sarrau d'EP Salt

- En Ramon Julià, de la comunitat escolàpia de Mataró

- En Luis Felipe Leyva, dels escolapis de Mexicali, Mèxic.

- La Família Ortiz-Ruiz, des de Barcelona.

I coneixerem la tradició del Shemà, del poble Jueu i el Pare Nostre en arameu,  la llengua de Jesús.

LA SETMANA VINENT NO FAREM PREGÀRIA, JA QUE COINCIDEIX AMB LA REVETLLA DE SANT JOAN . PER TANT ENS TORNEM A TROBAR EL DIMARTS 30 DE JUNY A LES 9. 

BONA REVETLLA A TOTHOM ! 

Pregària de l'Amistat 9 de juny a les 21

La pregària del 9 de juny a les 21.00 la podeu seguir per aquest canal:

TEXT DE SANT JOSEP CALASSANÇ

Iniciarem la pregària amb aquesta lloança del mestre i de l'educació que Josep Calassanç va escriure l'estiu de 1621. 

El Concili de Trento (1543-1565) havia determinat que no s'aprovarien nous ordes religiosos ja que totes les missions que podia fer la comunitat cristiana ja eren presents en la gran varietat d'ordes religiosos presents a l'Església.

Calassanç s'omple de coratge i es compromet a rectificar fins i tot un decret conciliar, amb un argument de pes: no s'ha reconegut cap orde religiós dedicat a l'educació de la infància i l'Escola Pia és la primera.

Per aquest motiu escriu aquest memorial adreçat al cardenal Tonti, responsable d'ordes religiosos al Vaticà.

Gràcies a aquest manifest, Calassanç va aconseguir que es reconegués l'Escola Pia com a orde religiós. Som el darrer orde aprovat per l'Església, i com diria sant Pau. "fora de temps".

Gaudiu-lo, el va escriure pensant en tots vosaltres.

Sens dubte, després de canonitzar sants, una de les tasques més importants reservades als Papes, i que potser és la primera importància, es donar el vistiplau a noves famílies religioses. Entre aquestes famílies, en el parer general, tant d’eclesiàstics com de laics, tant de governants com de gent comuna, s’hi ha de comptar com a molt necessària, i qui sap si la primera la dels pobres de la Mare de Déu de l’Escola Pia. La seva obra apostòlica és la bona educació dels infants, de la qual depèn la resta de la vida de les persones.

Educar és molt digne, pel fet de dedicar-se a la formació conjunta de tota la persona en cos i ànima.

Molt noble, perquè és una tasca de gran valor, de la qual nosaltres ens en fem cooperadors.

Molt meritori perquè, perquè estableix i posa en pràctica un remei eficaç per a preservar del mal i per a induir i il·luminar cap al bé tots els joves.

Molt avantatjós ja que ajuda a tothom en tots els aspectes, gratuïtat, acontentant-se amb l’imprescindible, acomboiant els infants i acompanyant-los fins i tot a llurs pròpies cases.

Molt útil pels seus efectes, que es noten sovint en el canvi de vida dels nois, fina a l’extrem que no es pot reconèixer com eren abans.

Absolutament necessari, si tenim presents els mals costums i vicis que dominen els qui no han rebut una bona educació.

Molt natural, perquè tothom desitja la bona educació dels fills.

Molt raonable per als governants i per a la societat, als quals interessa en gran manera comptar amb súbdits i ciutadans per a promocionar-se i ennoblir-se amb el servei a la comunitat i amb l’exercici de les funcions cíviques.

Molt plaent. Especialment als homes i dones, que unànimement aplaudeixen i el desitgen per al seu país,.

Molt gratificant per als qui són cridats a conrear aquesta vinya i a treballar en aquests sembrats abundosos.

Molt gloriós, finalment, per als qui treballaran i afavoriran amb la seva comunitat o el seu suport.

Memorial Cardenal Tonti.

L'EVANGELI D'AVUI         (Lc 9, 10-17)

A la tornada, els apòstols explicaren a Jesús el que havien fet. Ell se'ls endugué tots sols cap a un poble anomenat Betsaida. Però la gent ho va saber i el seguiren. Jesús els acollí, els parlava del Regne de Déu i guaria els qui en tenien necessitat. El dia començava a declinar, i els Dotze s'acostaren a dir-li:

--Acomiada la gent, i que vagin als pobles i a les cases del voltant per trobar allotjament i menjar. Aquí som en un lloc despoblat.

Però Jesús els digué:

--Doneu-los menjar vosaltres mateixos.

Ells respongueren:

--Només tenim cinc pans i dos peixos; si de cas hauríem d'anar nosaltres mateixos a comprar menjar per a tota aquesta gentada.

Hi havia, en efecte, uns cinc mil homes. Llavors Jesús digué als seus deixebles:

--Feu-los seure en grups de cinquanta.

Ells ho van fer així, i tothom s'assegué. Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, els beneí, els partí i en donava als deixebles perquè els servissin a la gent. Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir dotze cistelles dels bocins de pa que havien sobrat.

Pregària de l'Amistat 2 de juny 2020

Link per la pregària del 2 de juny: 

SEQÜÈNCIA DE L'ESPERIT SANT

Vine, Esperit Diví

Envia’ns la teva llum des del cel.

Pare amorós del pobre;

do, en els teus dons esplèndid;

llum que penetra les ànimes;

font del major consol.

 

Vine, dolç hoste de l'ànima,

descans del nostre esforç,

treva en el dur treball,

brisa a les hores de foc,

goig que eixuga les llàgrimes

i reconforta en el dol.

 

Entra fins al fons de l'ànima,

divina llum i enriqueix-nos.

Mira el buit de l'home,

si tu li faltes per dins;

mira el poder del pecat,

quan no envies el teu alè.

 

Rega la terra en sequera,

sana el cor malalt,

renta les taques, infon

calor de vida al gel,

doma l'esperit indòmit,

guia a qui torça el sender.

 

Reparteix els teus set dons,

segons la fe dels teus servents;

per la teva bondat i la teva gràcia,

dóna-li a l'esforç el seu mèrit;

salva al que cerca salvar-se

i dóna'ns el teu goig etern.

 

Amén

L'Evangeli d'aquesta ocasió: Joan 20, 19.23

Al capvespre d'aquell mateix dia, que era diumenge, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué:

--Pau a vosaltres.

 Dit això, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s'alegraren de veure el Senyor.  Ell els tornà a dir:

--Pau a vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.

Llavors va alenar damunt d'ells i els digué:

--Rebeu l'Esperit Sant. A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó.