BON ESTIU

La Pregària de l'Amistat marxa de vacances. Ens tornarem a trobar el proper curs a finals de setembre o primers d'octubre. A través d'aquest web us informarem del dia que tornem. 

Que tingueu un feliç estiu ! 

Fins aviat !

ÀREA DE FER COMUNITAT

ESCOLA PIA DE CATALUNYA

Dimarts, darrera Pregària de l'Amistat del curs: 21/07/2020 a les 21h

El proper dimarts 21 de juliol farem la darrera trobada de l'amistat 

L'enllaç per la pregària el teniu AQUÍ

I ja que serà la darrera trobada, aquesta vegada voltarem una mica pel món, perquè la nostra també és una pregària globalitzada. 

Coneixerem l'escolapi Albert Moliner, que en breu anirà a Mèxic per continuar la seva formació com a escolapi. 

Anirem a trobar el Pierre Badji, de l'Escola Pia del Senegal, que ens parlrà des de Pineta i des de les platges del Maresme. 

També anirem fins a Mèxic, on en Paco Anaya ens farà una bonica reflexió sobre l'Evangeli del Magníficat, de sant Lluc, que serà llegit per en Miquel Àngel Zarza des del bonic paisatge de la Garrotxa.  

I ja posats a voltar, anirem fins el desert d' Al-Qudra, a Dubai, on la Gemma Olivé, juntament amb el seu marit en Xavier i els seus fills Oriol i Miquel, compartiran amb nosaltres la pregària del Parenostre Cal agrair-los l'esforç, perquè van gravar-lo a 45 graus de temperatura a l'ombra, a ple desert i amb una forta ventada. 

Els textos que llegirem seran els següents: 

Entre el soroll i la pressa,  fes el teu camí sense oblidar que el silenci és Pau. 

Mentre puguis i sense abaixar el cap sigues amic de tothom.

Digues la teva veritat sense córrer i que tothom l’entengui. 

Escola els altres encara que siguin pesats i una colla d’ignorants: ells també tenen quelcom a dir. 

No et comparis pas als altres: Podries sortir-ne bufat o amargat, perquè un altre sempre pot ser més o menys bo que tu. 

Alegra’t dels teus èxits i no t’encaparris pels teus fracassos.

Estima la feina que fas per senzilla que sigui: és una riquesa concreta en un món de vaguetats. 

Mira bé el que fas,  perquè el món és enganyós: però no oblidis tampoc que hi ha molta gent bona, que lluiten per un ideal, i que hi ha més herois dels que penses.

Sigues sincer i no fingeixis l’amistat no tractis l’amor amb cinisme, puix que, malgrat el que pugui venir i els desenganys,  l’amor torna a néixer, com l’herba que trepitges.

Inclina’t davant l’inevitable pas dels anys sense enyorar la joventut i els seus gustos.

Convenç-te que hom no es fa fort en un dia i no et deixis portar per les quimeres que només cansen i et deixen arraconat.

Més enllà de tota austeritat, sigues bo amb tu mateix.

Tu ets tan fill com els arbres i els estels.

Hi tens un lloc en aquest món.

Encara que no t’ho creguis, l’univers fa camí endavant.

Tingues pau amb Déu, sigui qui sigui per a tu, i fent la feina i esperant en el soroll i la confusió,  no perdis la pau.

Malgrat les vilanies, les dificultats i els somnis escapçats, la vida és bella.

No ho oblidis i seràs feliç.

Poema trobat a l’església de St. Pau a Baltimore, l’any 1693

I l'Evangeli, en tractar-se de la darrera pregària, anirem a trobar-nos amb Maria, la Mar de Déu. Per això farem nostre el Magníficat. 

La meva ànima magnifica el Senyor,

el meu esperit celebra

Déu que em salva,

perquè ha mirat la petitesa

de la seva serventa.

Des d'ara totes les generacions

em diran benaurada,

perquè el Totpoderós

obra en mi meravelles:

el seu nom és sant,

i l'amor que té

als qui creuen en ell

s'estén de generació en generació.

»Les obres del seu braç són potents:

dispersa els homes de cor altiu,

derroca els poderosos del soli

i exalta els humils;

omple de béns els pobres,

i els rics se'n tornen sense res.

»Ha protegit Israel, el seu servent,

com havia promès als nostres pares;

s'ha recordat del seu amor a Abraham

i a la seva descendència per sempre.

PREGÀRIA DE L'AMISTAT del dimarts 14 de juliol de 2020

Benvingudes i benvinguts a la Pregària de l'Amistat dels dimarts. Aquest 14 de juliol podeu seguir la pregària per aquest enllaç:

En aquesta ocasió compartirem els següents textos: 

L'Eli Moreras ens llegirà el text "LLAVORS VINDRÀ LA PAU"

Si creus que el somriure té més força que les armes, si creus en el poder d'una mà oberta, si creus que allò que uneix als homes és més que no pas el que els separa, si creus que el fet de ser diferent és una riquesa i no un perill, 

LLAVORS VINDRÀ LA PAU!

Si saps mirar a l'altre amb una mica d'amor, si prefereixes l'esperança més que la sospita, si penses que tu ets qui ha de fer el primer pas en lloc de l'altre, si l'esguard d'un infant és encara capaç de desarmar-te, 

LLAVORS VINDRÀ LA PAU!

Si pots sentir l'alegria amb la joia del teu veí, si la injustícia de l'altre et revolta tant com la que t'han fet a tu, si l'estranger és per a tu un germà inesperat, si ets capaç de donar el teu temps gratuïtament per amor, LLAVORS VINDRÀ LA PAU!

Si saps acceptar que els altres t'ajudin, si comparteixes el teu pa afegint-hi un bocí del teu cor, si creus que el perdó pot ser més que la venjança, si saps cantar i ballar amb la felicitat dels altres, LLAVORS VINDRÀ LA PAU!

Si saps escoltar el pobre home que et fa perdre el temps, i li somrius, si sap encaixar i aprofitar les crítiques sense tractar de tancar-te ni de defensar-te, si saps accepta i fer teves les opinions diferents, si et resisteixes a donar la culpa de tot als altres, LLAVORS VINDRÀ LA PAU!

Si per tu, l'altre és sobretot un germá, si penses que l'enuig és signe de debilitat més que de força, si prefereixes que et facin mal que no pas fer-ne, si rebutges la idea que ets indispensable, LLAVORS VINDRÀ LA PAU!

I avui ens acompanyarà el text de la Transfiguració de

l'Evangeli de Lluc, comentat pel Josep Maria Canet de la comunitat escolàpia de Sabadell i llegit per l'Anna Gargallo d'EP Balmes.

Uns vuit dies després d'haver-los dit tot això, Jesús va prendre amb ell Pere, Joan i Jaume i pujà a la muntanya a pregar. Mentre pregava, l'aspecte de la seva cara va canviar i el seu vestit es tornà d'una blancor esclatant. Llavors dos homes es posaren a conversar amb ell. Eren Moisès i Elies, que es van aparèixer gloriosos i parlaven de la partença de Jesús, que s'havia d'acomplir a Jerusalem. A Pere i els seus companys, la son els vencia, però es van desvetllar i van veure la glòria de Jesús i els dos homes que eren amb ell. Quan aquests ja se separaven de Jesús, Pere li digué:

--Mestre, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies.

No sabia què deia. Encara ell parlava així, quan es formà un núvol que els anà cobrint. Ells s'esglaiaren, en veure que entraven dins el núvol.

Llavors va sortir del núvol una veu que deia:

--Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo.

Així que s'hagué sentit la veu, Jesús es quedà tot sol.

Ells guardaren el secret, i aquells dies no explicaren a ningú res del que havien vist.

I per acabar el comentari al Parenostre ens arriba aquesta vegada des de la ciutatd e Mexicali, Les Califòrnies, en veu del Salvador Riera, que serà recitat posteriorment pel Josep Muntada, de l'Escola Pia de Balaguer. 

A les 9 de la nit ens trobem. 

Fins aviat. 

PREGÀRIA DEL 7 DE JULIOL

Podeu accedir a la Pregària de l'Amistat del 7 de juliol en aquest enllaç:

Avui farem nostre un clàssic del poeta Joan Maragall: el Càntic Espiritual. 

Segur que el coneixeu: 

Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira

amb la pau vostra a dintre de l’ull nostre,

què més ens podeu dar en una altra vida?

Perxò estic tan gelós dels ulls, i el rostre,

i el cos que m’he donat, Senyor, 

i el cor que s’hi mou sempre... 

i temo tant la mort!

¿Amb quins altres sentits me’l fareu veure

aquest cel blau damunt de les muntanyes,

i el mar immens, i el sol que pertot brilla?

Deu-me en aquests sentits l’eterna pau

i no voldré més cel que aquest cel blau.

Aquell que a cap moment li digué «─Atura’t»

sinó al mateix que li dugué la mort,

jo no l’entenc, Senyor; jo, que voldria

aturar a tants moments de cada dia

per fé’ls eterns a dintre del meu cor!...

O és que aquest «fer etern» és ja la mort?

Mes llavores, la vida, què seria?

¿Fóra només l’ombra del temps que passa,

i la il·lusió del lluny i de l’a prop,

i el compte de lo molt, i el poc, i el massa,

enganyador, perquè ja tot ho és tot?

Tant se val! Aquest món, sia com sia,

tan divers, tan extens, tan temporal;

aquesta terra, amb tot lo que s’hi cria,

és ma pàtria, Senyor: i ¿no podria

esser també una pàtria celestial?

Home só i és humana ma mesura

per tot quant puga creure i esperar:

si ma fe i ma esperança aquí s’atura,

me’n fareu una culpa més enllà?

Més enllà veig el cel i les estrelles,

i encara allí voldria esser-hi hom:

si heu fet les coses a mos ulls tan belles,

si heu fet mos ulls i mos sentits per elles,

per què aclucà’ls cercant un altre com?

Si per mi com aquest no n’hi haurà cap!

Ja ho sé que sou, Senyor; 

pro on sou, qui ho sap?

Tot lo que veig se vos assembla en mi...

Deixeu-me creure, doncs, que sou aquí.

I quan vinga aquella hora de temença

en què s’acluquin aquests ulls humans,

obriu-me’n, Senyor, uns altres de més grans

per contemplar la vostra faç immensa.

Sia’m la mort una major naixença!

Joan Maragall

1860-1911

I a l'evangeli, Marc ens presentarà el cec Bartimeu. (Mc 10, 46-52)

Arribaren a Jericó. Quan Jesús en sortí amb els deixebles i molta gent, el fill de Timeu, Bartimeu, cec i captaire, s'estava assegut vora el camí. Va sentir dir que passava Jesús de Natzaret i començà a cridar: --Fill de David, Jesús, tingues pietat de mi! Tothom el renyava perquè callés, però ell cridava encara més fort: --Fill de David, tingues pietat de mi! Jesús s'aturà i digué: --Crideu-lo. Ells van cridar el cec dient-li: --Coratge! Aixeca't, que et crida. Ell llançà el mantell, es posà dret d'una revolada i se'n va anar cap a Jesús.   Jesús li preguntà: --Què vols que faci per tu? El cec respongué: --Rabuni, fes que hi vegi. Jesús li digué: --Vés, la teva fe t'ha salvat. A l'instant hi veié i el seguia camí enllà.